sábado, 13 de octubre de 2012

Treballs Toni Gassó:

Exercici 1:

Escriure un relat, poesia, assaig o conte amb la frase tens la paraula:

Tens la Paraula


tens la paraula quan el silenci

esgrimeix el teu pas,



tens la paraula quan no escoltes

l'encant del teu destí.


També la tens per recordar qui ets,qui vols ser,estimar, sentir,


fins l'ultim alè,

aquell que alliberarà el final

del teu camí.





Exercici 2:

Escriure una poesia, relat, assaig o conte inspirant-se en aquesta imatge:


Llàgrimes de Sang


En la meva terra sento l'horror en els meu peus,

crema per les armes dirigides per corbates de sang.

Corro sense saber on anar per no caure,

no tinc temps per a pensar 

en els que han quedat enrere.

No hi ha vida sense demà i aquest se'n va

entre ruïnes.

Res tornarà a ser igual, 

he perdut la innocència del somriure,
  
les ganes de créixer entre llàgrimes de sang.





Exercici 3:

Escriure dins l'espai limitat d'una postal, una història en un lloc distant de la nostra residència habitual a un amic, familiar, parella etc.
La història havia d'estar inspirada per la frase escrita a l'altra cara de la postal.



T'escric molt lluny, en un indret que no mereix remitent, potser
per això t'escric la primera postal sense segell.
Et voldria preguntar que estàs pensant i com et va amb la teva
parella, si ets feliç o si t'escapes encara escrivint versos pensant
en mi .
Crec, que ja sóc un trist record fugisser que mires i se t'escapa
però bé, potser només podem arribar a ser això...
T'adjunto un recull de poemes que parlen de tu i mai t'he recitat
ni has pogut llegir, potser, d'aquesta manera, deixaré de tenir la
necessitat d’escriure versos.
T'envio aquest manifest al vent i et desitjo, que tinguis molta mar,
bon viatge.

PD:

Jo sóc això que miro i se m'escapa Jordi Sarsanedas




Exercici 4:

Del llibre que estàvem llegint, utilitzar com a disparador la primera frase o paràgraf de la pàgina 69.

La llum de la lluna llisca empaitant noctàmbuls


pag. 69 del poemari Misteriosament feliç de (Joan Margarit)


La llum de la lluna llisca empaitant noctàmbuls,
comparteix la nit amb ells acotant el cos,
rumoreja en la nit.
Juga amb somnis inquiets i la deixo fer,
demà no tinc agulles passant les hores
i el temps no figura.
Em reconforto just abans d’escoltar
la meva cançó,
el meu particular bonus track,
la pista que em deixa somia tranquil
deixant enrere melodies ensordidores.
Les repasso amb molt de fum i un got de vi
i arribo una lluna més al llit.
No pretenc res més que acostar-mi,
abraçar els llençols, recollir el cos, alliberar-me,
una nit més.



Exercici 5:
Escriure un relat, poesia, conte o assaig en relació a un fet viscut el cap de setmana.

Aquest cap de setmana,
les places estan buides i segueixo per instint
en cada carrer, girant,
esquivant parets,
el gir és dur però sincer i et segueixo
sense perdre el pas per no desconectar-me dels somnis
que tinc reservats per tu,
aquesta nit.
Et somio veient un paisatge que em commou
i em faig petit entre el teu cos
i t’ agraeixo,
el nostre hivern.



Exercici 6:
 Escriure un relat, poesia, prosa o assaig en relació aquesta cançó:
Escric amb el meu cos sense cap més ment que l’ànima,

els batecs s’esgoten però no tinc por  

de veure el que hi ha enrere.

Perdo forces que s’avituallen en l’interior,

estan deslliurant el meu revox oxidat de tants assajos.

Es desplega com mai però ser que s’acaba la cinta,

no em puc queixar, he viscut, però m’agradaria

seguir donant voltes.

No em fa mal deixar de gravar però si

me’n fa deixa deixar d’escoltar-vos.
No em queda directe per compartir i tot començar a diluir,
 ja no despertaré i arribo a la marca…
Bon sols i llunes a tots,
ens retrobem en la porta de servei.



Exercici 7:
Escriure un relat, poesia, conte o assaig utilitzant com a disparador bona nit.


BONA NIT

T'escric un poema de mitjanit
i rememoro els teus silencis
entre mirades colpidores,
són moments d'ingravidesa
que ens fa grans cada vegada
que ens cauen els ulls.

Ara mateix estic davant una taula
on planeja un got de vi
i en el seu costat hi ha una vela que et mira cansada
amb un bri de llum,
t'esculpeix el cos,
et sento aprop meu
formant una figura, esculpim-nos però,
és massa tard.

 Ja es hora d'anar a dormir
i d'esperar el següent dia.
Els estornells dormen i els gats
recullen la roba penjada en el balcó
i més enllà d'aquest,
et veig des del llit,
bona nit.




Exercici 8:

Escriure en relació a la soledat una poesia, assaig, relat o conte.



Escolto la soledat com perfora el silenci
caminant  per carrers mullats a les cinc de la matinada
en la meva casa,  el meu poble.

Aquests espais ara deserts van ser el meu escenari,
esquivava pilotes pedalejant cap  al col·legi
amb la bata de l'escola cordada només pel botó
del coll i ara,
 tot ho veig de més amunt , a distancia,
a peu.

M'he fet gran i també Bellpuig,
em retreu el meu fins aviat
i tanco els ulls.

M'encanta aquest moment silenciós
assegut a la plaça del castell veient
aquell nen corre entre els arbres
i el que queda de tot plegat es una altra historia
 i en nits com avui,
viatjo al passat per abraçar
el meu nen.


Exercici 9:

Exercici lliure.

La luz del día

Creer cuando ya no crees,
cuando tu máximo divertimento
es levantar sonrisas ajenas
sin tener en cuenta la propia
no sería...
 con esa falsa mueca bien ensayada,
esa Gioconda que quiere huir de su cuadro.
Deslizar la pluma pensando que los sueños
son sólo imágenes borrosas de una mañana de resaca
empezando de nuevo otra vez y,
otra mañana,
frotar-se los ojos,
intentando borrar
 la noche que se llevo la luz del día.




Exercici 10:

Escriure en relació aquest quadre (La clau dels camps de Magritte) un conte, assaig, relat o poesia.


Intenta protegir-se però hi ha  cops
externs,  imprevisibles.

Escombra  els cristalls del dolor
amb molta cura de no tallar-se,
sempre hi ha el perill de ferir-se.

Vol tapar  el forat
però  passarà  un temps perquè
el paisatge sigui com abans o potser no,
si no aprèn  a gestionar els perills
que hi han a fora.



Exercici 11:

Escriure un relat, poesia, assaig o conte en relació a una d'aquestes tres paraules:

Arpa, corda i ploma.

Es tensa la corda
 en un joc de mirades i una abraçada de mans
i els  ulls cauen per l'acció.
La mirada es  gran
i  la meva ombra tan petita 
que no fa res
més enllà de desitjar-lis  sort 
a cada un dels seus dits.
Me'n vaig  amb el capcot i també ben alt
per no haver perdut el nord mentrestant el sud m'espera,
o això crec.
  Segueixo cap aquella plaça
on escolto el so de  la resta teclejant  carrers 
i escolto  la meva banda sonora, 
una arpa fuetejada per el vent.



Exercici 12:

Escriure en relació aquesta imatge un poema, assaig, conte o relat.



  Demà

Gaudeixo de jocs de paraules
ballant amb elles passos de diumenge
xiuxiuejant en el balcó
un vers  d'estiu puntejat per una  llum
que  tatua  la meva  llibreta
desgastada pels  paranys dels  esborranys
que hi ha escampats en  l'habitació.

Em llevo esquivant l'endemà,
  l'oblit del proscrit  em commociona
però  el  somni sorgeix
i ara mateix, hi ha feina...

Una dutxa i un cafè tinc
per seguir escrivint,
el que recitaré demà.



Exercici 13:

Escriure en relació a l'estiu un conte, assaig, poema o relat.


Diuen que a l'estiu tota cuca viu

però no et conec cap que m’expliqui com s’ho fa.
Diuen que a l’estiu tothom viu però jo em quedo
i els amics són fora.

Diuen que a l’estiu
la perdiu xiula i canta dins el niu
però no la veig en cap arbre,
visc en una ciutat.

Diuen que a l’estiu les formigues fan el niu
però també estan de vacances.
Diuen que a l’estiu la filosofia no viu
però estic tot el temps pensant.

Diuen que a l’estiu qui escriu
no viu
però ara mateix estic escrivint
I em dic,
Si l’ocell no està en la meva finestra,
li escriure cançons perquè canti.

No hay comentarios:

Publicar un comentario